"La Música és per l'Ànima, el que la gimnàsia és pel cos"

"La Música és per l'Ànima, el que la gimnàsia és pel cos" (Plató, 427 AC-347 AC).

De ben jovenet a casa m'han fet fer esport (he fet natació de competició fins els 18 anys), i anar a la muntanya, i fer tot tipus d'activitats físiques per conrear un cos sa. Coses que amb el temps agraeixes als pares, que insistissin. Però la música i el conreu de l'Ànima (també gràcies a uns pares sensibles amb el tema) m'han dut on sóc ara.

Avui és per la Música. Un dels arts més antics. Ja els grecs (Plató i companyia) l'admiraven com un art, potser més lligat en la contemplació de l'Univers, després el medievals i monjos per ser vehicle de la paraula de Déu, i... i un sensfí de relacions màgiques entre la música i les creences humanes (religions, rituals...).

El meu, de ritual (a diferència dels que canten a la dutxa) és xiular. Dels meus llabis han aparegut melodies que després, amb una mica de gràcia, han esdevingut composicions; la majoria danses i peces d'aire tradicional català. Una satisfacció, aquesta la de composa, que dóna llum a inquietuds de l'Ànima; igualment la de tocar. Per qüestions d'afició i professió, la música tradicional i popular catalana és el meu principal vehicle, i em porta a tocar la majoria de vegades al carrer. Allà hi habiten unes personetes, amb els seus pares i avis i germans, que et fan la persona més feliç del món quan, encara embadalits pel so de la gralla o la tarota, aplaudeixen cada cop que acabes una peça; o animats per la dansa que toques, ballen i piquen de mans al teu voltant.

La Música és per l'Ànima, inclosa la dels nens, el que la gimnàsia (i la natació, i la muntanya i...) és pel cos.

La dona incompresa

"A la dona se l'ha d'estimar, no comprendre-la. Això és el primer que cal comprendre". (Osho, mestre espiriutual hindú.)

Amb aquesta nova entrada reformulo el meu bloc i li dono una nova empenta.

Des del carrer nou, el meu nou niu on visc, miraré de transmetre-us inquietuds, pensaments i sentiments que el meu dia a dia em pot suggerir. I us pot motivar a algun comentari, debat o una simple lectura.

Avui començo amb una frase que he vist escrita en el nick del feisbuc de la Pilar Ros, una amiga que viu a Nicaragua. És una màxima d'aquest mestre espiritual hindú, Osho; i crec que té una lectura masculina i una de femenina.

La femenina no la sé. Potser perquè a la dona no se la pot arribar a comprendre mai. Potser és ella la que tampoc vol ser compresa, o sap que no ho podrà ser mai, de compresa, i evita veure's frustrada en un intent nascut per fracassar.

A mi sempre m'ha fascinat el pensament femení. Partim de l'evidència que sóc home... Cert. Però crec realment que aquesta idea de la incomprensió femenina és falsa. Crec que una dona pot ser compresa, però també us haig de dir que ella ha facilitar aquesta comprensió. El raonament femení és molt diferent al de l'home, que és més senzill i directe.

És un tòpic, i com a tòpic, té explicacions tòpiques. Aquí ningú descobrirà la sopa d'all. Però des de les meves humils línies llenço aquest meu pensament: "la dona incompresa és fruit de la seva predisposició".